XVII Festival Internacional de Música de Sabadell

El XVII Festival Internacional de Música de Sabadell organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell arribava a la setena i darrera convocatòria d’enguany amb un programa dedicat a fantasies i arranjaments de concert sobre temes operístics de diversos compositors de finals del segle XIX i el segle XX.
Antic vehicle de difusió musical i de consum domèstic alhora que emprat per virtuosos com a peces de lluïment, l’interès de la sessió requeia en l’exercici de lideratge i destresa tècnica del clarinetista Carlos Casanova. El músic valencià va fer cantar el seu instrument amb un excel·lent lirisme evidenciant l’escola de la que parteix i la digitació alemanya: absoluta homogeneïtat de registres, enorme pulcritud i precisió en els atacs. El seu pilar rau en un bon recolzament diafragmàtic que li permet oferir un so ple, de dúctil fraseig i incomptables inflexions amb un considerable ventall dinàmic. Igualment lloable va ser la capacitat per enllaçar vertiginoses frases, mantenir notes i la facilitat per aprimar i engruixir el so. Especialment en moments de risc en la conjunció amb un de cordes que vorejava la dispersió o quan bufava el bri d’aire i se li tancava la partitura. En tot plegat s’hi albirava amb un traç de considerable naturalitat que dissimulava part de l’esforç en l’execució: en especial, en peces extenuants plenes de mordentes, ‘grupetti’ i frenètiques escales i figuracions com la Fantasia sobre La traviata de Donato Lovreglio o la no menys exigent Fantasia sobre Rigoletto d’Alamiro Giampieri.
La tasca de José M. MoraUna nit amb òperales responia a l’adaptació per a quartet de corda de la part pianística dels originals, en un concert no exempt d’una aura onanista en la recreació de melodies ben populars. Permetem-nos-ho, almenys, en ocasions com aquesta n